Hola soc la Marta
Gonzalez Puigdevall
Soc facilitadora didacta de BIODANSA per l’escola de
Biodansa de Barcelona SRT BAR11-28.
Conoce la historia del proyecto
Qui soc?
Soc un ésser afortunat, ja que la meva passió i vocació és la meva professió. Facilito grups regulars a Mataró des de setembre de 2009. El primer d’ells, 2010 a 2021, va ser un grup regular de Biodansa per a persones afectades per la malaltia de Parkinson. Des de setembre de 2010 cada divendres ens trobem per a dansar a Mataró i des d’abril de 2016 també ho fem els dimarts. També facilito mòduls de formació en escoles de Biodansa des de novembre de 2016, tant a la meva escola-llar Espaiviu-Barcelona on formo part de l’equip pedagògic i de coordinació des de la seva creació en 2015, com en escoles d’Espanya i del món.
La meva formació més enllà de la bàsica com a facilitadora i la formació de didacta s’ha nodrit de l’especialització en Biodansa per a nens, adolescents i famílies, la formació en Educació
biocèntrica i les extensions de Biodansa, música, veu i percussió; Identitat i els quatre elements; Projecte Minotaure; El Pressentiment de l’àngel; Biodansa i neochamanisme. Programa complet de formació contínua Sistema Antonio Sarpe.
La meva història no té res d’especial…
La meva història no té res d’especial. Un camí que vaig anar recorrent des de la necessitat de ser la bona filla, amiga, parella… Fins que el dia de la presentació del projecte final de carrera d’enginyeria de telecomunicacions a la UPC vaig sentir un buit existencial tan gran que era com estar en una escena d’una pel·lícula dins d’un cos del qual estava desconnectada. Com podia ser que el dia en què em graduu amb matrícula d’honor en enginyeria superior de telecomunicacions per la UPC, envoltada de persones pròximes, amb la parella que m’anava a casar, sentís aquest buit? Socialment, semblava que ho tenia tot, però era un personatge que havia construït amb façana d’èxit social i profund buit existencial. Vaig fer callar aquesta saber i vaig seguir aquest camí…
Un camí que em va portar a tocar fons l’any 2003, profunda desconnexió de mi i de la Vida. En aquest moment de buit existencial, ho deixo tot: pis, parella, amistats… Marxo de casa amb la roba posada i l’ordinador per a treballar i així alimentar-me. Començo acompanyament i la psicòloga em suggereix recuperar alguna cosa que m’agradés quan era nena. No vaig dubtar, la dansa. Així que, el juliol de 2003, provo un taller de Biodansa en un centre cívic de Barcelona i sento que és el meu camí de sanació. Sessió rere sessió vaig sanant i obrint-me de nou a la Vida.
Al cap dels mesos, el diagnòstic de Parkinson de la meva mare em porta a la formació de Biodansa, ja que sento que aquest sistema pot aportar una estona de benestar a aquest col·lectiu. I aquest sentir em va portar a ser facilitadora de Biodansa. Durant dotze anys (2009-2021) vaig facilitar un grup regular de Biodansa en la Associació de Parkinson Maresme. Gràcies a aquest grup vaig sanar la meva impotència i vaig entrar en l’acceptació d’acompanyar una malaltia neurodegenerativa i oferir el millor de la meva acceptant les meves limitacions. Gràcies a aquest grup vaig aprendre a escoltar amb el cor i percebre més enllà de l’aparença.
Juntament amb del naixement del meu primer fill, neix el meu segon grup regular (2010) grup que avui dia continuem dansant cada divendres, ens acompanyem dins i fora de la sala, família ecològica. I, igual que la meva família va créixer amb l’arribada de Joan el 2013, la meva família ecològica també creix… En el 2016 neix el meu tercer grup regular amb què, avui dia, dansem cada dimarts.
